>
Ha arribat abans del que se l’esperava. Zapatero ha entrat per la porta lateral de la sala de premsa i, somrient, s’ha apropat al faristol presidencial. Abans de començar ha mirat a les càmeres i als presents. Ha fet temps jugant amb els micròfons i quan tothom era en silenci, ha començat. “La cimera del G-20 ha estat un èxit”. L’he vist content, amb una alegria continguda de qui sap que s’ha assentat al costat dels màxims mandataris del món. Crec que això, per molta experiència que tinguis acumulada, deu impressionar.
El president espanyol ha repassat els acords de la cimera i ha lloat l’aportació espanyola que “per mèrits propis, s’ha guanyat un lloc a la taula”. Durant deu minuts ha parlat i parlat mentre la premsa prenia notes. Jo picava a l’ordinador les meves i en una pausa he fet una ullada al que portava anotat: generalitats i brindis al sol que no tenen més concreció que la voluntat de treballar plegats per aconseguir més control del sistema—per això ha servit aquesta cimera, perquè ningú vagi per lliure.
Quan ha acabat, han obert un torn de preguntes. “¿Pot concretar com es farà?”, “¿Serà Espanya a la pròxima cimera?”, “¿Quina ha estat l’aportació espanyola?”… La premsa volia el detall, un titular que vendre, que no ha arribat perquè no n’hi ha cap, i Zapatero fa alguns anys que va demostrar que vendre fum és un art que ell controla bé—segurament per això en aquesta cimera també s’hi ha trobat molt a gust.
La seva eufòria controlada es notava en el seu discurs, buit de detalls i ple de promeses. Ha tingut un gest amb Bush en agrair-li la “cordialitat” amb que l’ha tractat durant tota la trobada. “És una cosa que se li ha d’agrair”, ha dit amb un estil indirecte com si no fos capaç de construir l’agraïment amb primera persona. En qualsevol cas, Zapatero semblava avui un vell amic de Bush. I també de Sarkozy, a qui li deu la cadira. “Sempre em refio del president Sarkozy”. Doncs, ves que no et foti la cartera, passerell!
Un apunt final: Zapatero és un paio molt alt, molt. I prim. I té dos coses que el caracteritzen: els seus ulls grans com a castanyes, i l’artificial posició de les mans que s’aguanta a mitja alçada l’una amb l’altre. Ell és la seva millor caricatura.
Gustau Alegret 
>que pena!GRAN POST PER AIXÒ!!!anda que ultimament t’estas posant les botes! quina sort!!!
>nen, disfruta daixo ara que pots.la teva alegria es la meva alegria!mustafa
>El més trist és que hi ha milions de persones que voten a aquest personatge!!!