>Avui viatjo a Chicago. M’hi envia l’emissora per la qual treballo com a corresponsal a Washington. Encara no me’n sé avenir. Tot el món està pendent de les eleccions més importants de l’última dècada i a mi m’ha tocat la sort de viure-les al rovell de l’ou. Ara, amb més sort encara, me’n vaig a la ciutat d’on és el senador que encarna l’esperança d’una altra manera de fer política: Obama.

He llegit aquests dies que la coneguda com a «ciutat dels vens», Chicago, es prepara per rebre un allau de gent desconegut en la història recent. Tinc por de la decepció que podria suposar una victòria republicana per un país que està sumit en una crisi d’identitat i de model, i que està més dividit que mai. Tinc por de que Obama pugui convertir-se en un Zapatero de la política americana, amb glamour per guanyar però mancat de sentit de la responsabilitat del càrrec al que aspira. És intel·ligent, més que ZP (fàcil), i crec que en una cursa com aquesta està assessorat per gent brillant. Tot dependrà, si guanya, de l’equip que sàpiga construir al seu voltant i de la voluntat d’entesa que busqui per unir el país sota el seu lideratge. Avui són molts el que no el poden veure ni el volen a la Casa Blanca.

També dependrà de com guany. La meva previsió és una victòria en estats però no en vots; i això no sé com encaixaria en la mentalitat dels conservadors. La força i organització republicana és infinitament millor que la demòcrata i de fer la guitza en saben un pou. El que necessiten els Estats Units i el món en general és tranquil·litat i confiança. Del primer no en tenim massa en aquesta recta final de campanya; del segon, la meitat del país la té en el senador d’Illinois. L’altre meitat ho desconec.