>El català a American Airlines

>El cap de setmana vaig volar de Nova York a Barcelona. El servei anava a càrrec d’American Eagle i American Airlines. La primera companyia em va portar de Washington a Nova York i la segona fins a Barcelona. Quan estava a punt de seure a la meva cadira en el segon vol (per què sempre em toquen llocs a les últimes fileres dels avions?) vaig sentir la locució de la companyia en anglès i català. Em va sorprendre gratament sentir el meu idioma enlairant-nos des de Nova York, tant lluny de casa i en una gran companyia aèria com aquesta. El que més em va sorprendre és que no utilitzessin el castellà. Amb normalitat, American Airlines comunica tots els seus missatges en anglès i català quan operen amb sortida o destinació Barcelona. Amb normalitat, com ha de ser.
Felicito la companyia.

5 comentarios en “>El català a American Airlines

  1. >Molt bé. Continuem preocupant-nos de coses importants com en quina llengua ens parlen els avions, si en una fira mexicana «del tres al cuarto» es convida a Catalunya (i per això enviem a President i Vicepresident de la Generalitat – només faltaven el President del Parlament i el del Síndic de Greuges -) i quines condicions demanem o exigim a les poques seus centrals d’empreses no catalanes que hi han a BCN (en queda cap?) i farem de Catalunya una gran nació. Gus, sembla mentida com després de passar per on has passat, encara puguis parar la teva atenció en xorrades d’aquest estil i a sobre, escriure-ho! Una forma, com qualsevol altre, de facilitar que Madrid i València ens continuïn passant la mà per la cara.

  2. >d’ànònim barceloní a anònim dubaitià: com es nota que no ets sensible a aquestes coses perquè es nota que no sents el català com a idioma propi…Amb amor.

  3. >Que que no ha entès el sentit del meu comentari (o jo no l’he sabut expressar correctament). El que vull destacar és la normalitat amb que una gran companyia utilitza la meva llengua per comunicar-se amb els clients. Això no vol dir que no em preocupin altres aspectes del país. No faci olla barrejada per ningunejar la llengua. És important, com ho és fer política d’alçada al país. De les dues coses ens queda encara molt per aprendre.

  4. >Si jo puc triar, trio el català. També parlo l’espanyol i faig el que puc amb l’anglès. Entenc la importància de les llengües i m’agrada sentir el català al costat de l’anglès quan un vol surt d’una de les ciutats més importants del món i va a Barcelona. Si a tu t’emprenya, tens dos problemes. A mi m’agrada i així ho expresso. I sí, tens raó, un tercer idioma seria innecessari per la gent que vol dormir. No cal. Tothom enten l’anglès, oi? Tu també?Per cert que si ets tan valent per escriure el que penses, perquè t’amagues al darrera de l’anònim? La veritat és que tinc per costum no contestar als que s’amaguen perquè si no saben posar la cara és que tenen por d’alguna cosa. Ens ho expliques?

  5. >Només diu que les coses estàn bé com estàn aquell que ja li van bé així. Benvolgut anònim, no ens expliquis que això de que ja està bé la «España única» com si el que volguèssis es no generar problemes… El que realment passa és que les coses pinten del color que més t’agrada a tu, i els demés que es fotin… Doncs jo et dic que el teu color em fa una mica de pena, sobretot perque està mancat de perspectiva i oblida que la idea d’Espanya no només és molt jove, sino que en gran mesura la va generar un rei català, que no haguès donat ni mitg pas si haguès sabut el que hi venia redera. Aquest color teu, als que pensen com tu, els acava provocant ceguera… Ah, jo no m’amago darrera l’anònim. Salutacions, Miquel.

Los comentarios están cerrados.