>El desensís de Filadèlfia

>

El darrer lloc que he visitat a Estats Units és la ciutat de Filadèlfia. Està a menys de tres hores de Washington i s’hi pot anar amb tren, autobús o, com en el meu cas, amb cotxe.

Dilluns passat va ser festiu als Estats Units (Columbus Day). Aprofitant l’avinentesa, amb una amiga vam llogar un cotxe diumenge i sortint d’hora i tornant tard, vam arribar-nos-hi.
Al migdia ja eren passejant per la zona històrica de la ciutat, on es va declarar la independència de les colònies britàniques i es va escriure i llegir la constitució dels Estats Units, la que encara avui regeix l’essència de l’experiment republicà i que s’ha convertit en la carta magna vigent més antiga de les democràcies contemporànies.

Aquesta part història de la ciutat és la que la fa interessant turísticament. Si arribes d’hora, pots comprar uns tiquets per fer el Constitutional Tour on, de la ma de guies, t’expliquen els orígens de la nació. També pots entrar en un edifici que guarda la famosa campana de la llibertat i que els americans, amb un apropiat màrqueting polític ha convertit en un símbol reconegut més enllà de les fronteres del país. El tour també inclou una visita a l’edifici on t’expliquen que es conserven les taules i cadires de la primera Cambra de Representants i del Senat, i per on George Washington va començar a remenar les cireres del poder.

A mi, tot això em va semblar una presa de pèl. Tots els racons històrics—sagrats podria dir—pels nord-americans no tenen cap àurea històrica. El concepte històric per un europeu és més profund. La campana, les taules i cadires (que qualsevol pot haver vist a casa de l’àvia), o l’edifici restaurat de la que va ser la seu de la representació de la sobirania popular semblaven de cartró-pedra. Vaja que qualsevol escenografia hollywoodiana tindria més encís i destil·laria més sensació històrica.

És cert que els americans tenen una història que té a Filadèlfia un gir fundacional avui fa menys de tres-cents anys, però l’explicació i representació és molt forçada, massa.

El súmmum arriba quan la famosa pel·lícula dels vuitanta, Rocky, ha donat nom a les escales d’un conegut museu; des del que, per cert, hi ha una vista immillorable de la ciutat. Els mapes que et donen per orientar-te a la ciutat indiquen el lloc com “The Rocky Steps” i no com el museu d’art de la ciutat que seria el més lògic. El punt està assenyalat i els busos turístics hi tenen una parada perquè els turistes parin per fer-se fotos imitant a l’actor entrenant abans dels combats de boxa. És trist no tenir un atractiu més gran.

No recomano passar a Filadèlfia més d’un dia i sempre que ja hagueu vist Nova York, Xicago i Washington DC (com a mínim).
Anuncios

2 comentarios en “>El desensís de Filadèlfia

Los comentarios están cerrados.