>Cartagena de Índies és una ciutat colonial que es conserva de manera immillorable. És la cinquena ciutat més gran de Colòmbia i està situada a la costa del Pacífic. Durant l’època colonial, d’aquest indret sortien les riqueses més important de la Corona Espanyola, aquella que explotava els llunyans territoris per mantenir la gegantesca empresa colonitzadora. Galeons carregats fins a la bandera salpaven del seu port per acabar als ports espanyols de Cartagena, Càdis i Sevilla.

Avui, Cartagena encara conserva a la zona antiga gran part d’aquella arquitectura i encant. Allà precisament hi he dormit. Una amiga va aconseguir un apartament a un preu fora de mercat per ser d’uns coneguts. La vista a la plaça de Santo Domingo ha estat impagable, així com les passejades diürnes i nocturnes amb generoses tertúlies de cafè a les moltes terrasses empedrades de la zona vella.

Ballar salsa ha estat també un descobriment. Jo no en sé massa, però deixar-te portar per algú que en sap és una delícia que t’ajuda a entendre la màgia d’aquest ritme. Ho recomano vivament.

El millor, sense dubtes, ha estat l’excursió que vam fer tot un dia a les illes del Rosario (algunes d’elles vergonyosament privades) on l’aigua és color turquesa i verd maragda, i les platges blanques com el corall d’un prové part de la sorra per la que camines. En una d’elles vam fer una aturada per dinar en una cala tranquil·la on les taules i cadires eren literalment a dins de l’aigua, i a on el menú era tan variat com marisc, llagosta i arròs amb coco, servit amb cervesa o llimonada natural. Res més, res menys.

També he tingut la fantàstica experiència de veure i viure un bany en una piscina de fang d’argila volcànica. Van ser deu minuts d’immersió fins a les orelles.

Puc dir amb certesa que han estat dies de descans i desconnexió. Viure sense mòbils ni Internet és una cosa per la que tothom hauria de passa un cop a l’any. Redescobreixes el plaer del passeig, el bon menjar i la conversa. No ho dic en broma.