>El carnet de conduir

>

La setmana passada em vaig examinar del carnet de conduir. Ja havia explicat que volia treure’m el document d’identitat americà per ús estrictament identificatiu. Després d’anar tres vegades a la maleïda oficina perquè em faltava un o un altre paper, vaig topar-me amb una funcionaria amable.

Li vaig explicar el que crec que mitja oficina ja sabia, que volia el dni. Va revisar els papers que portava i, aixecant el cap del taulell va fer el gest de preguntar-me. Ja em pensava que m’anava advertir que em tornava a faltar algun requeriment, però no, aquesta vegada era un suggeriment. “A més del dni, vol també el carnet de conduir?”, em va dir. “Home, doncs voler-lo, sí que el vull, però… què cal fer?”. “Un examen—em va dir—; si ho vol provar?”. Hi tant que sí. No havia estudiat res però tothom m’havia dit que era una parida i per provar-ho no hi perdia res.

Va fer una fotocopia del meu carnet espanyol i em van fer passar a una sala amb cinc pantalles tàctils. Van començar a passar les vint preguntes amb tres opcions de resposta. Preguntes com “Que és el que causa més accidents? a) els problemes mecànics, b) la imprudència del conductor; c) l’estat de les carreteres”. Vaig fliplar.

Desprès de fer el test, vaig pagar la taxa corresponent i vaig marxar cap amb el dni i el carnet de conduir a la butxaca. Tot caminant vaig pensar en l’edifici de la Campana de Barcelona. Sense més comentaris.

Nota: la resposta correcta a la pregunta és la ‘b’

Anuncios