>He passat uns dies voltant pel país i estic realment cansat d’anar a munt i avall amb la maleta a sobre. El cap de setmana intentaré recuperar forces pel nou curs. Tot i això, l’experiència ha pagat la pena.

Nova York: era la tercera vegada que hi anava i no m’ha decebut. Em confirma, però, la meva percepció de que és una ciutat per anar-hi de turista, no per viure-hi. En aquesta ocasió he vist coses que encara tenia pendents: Empire State Building (no val res! recomano mil vegades el Top of the Rock, del Rockefeller Center), Guggenheim Museum (espectacular; està sortint d’una remodelació i ha guanyat molt), la Frick Collection (un meseu no gaire conegut però altament recomanat) i el temple d’Enmanu-El (la sinagoga més gran de la ciutat; com gairebé tot el que tenen els jueus, discreta però rica en detalls i molt ben situada a la cinquena amb Central Park).

Chicago: em permeto definir-la com la millor ciutat per viure als EEUU. Sóc conscient de la meva falta de cultura americana, però fins a la data, és la ciutat que més m’ha agradat. Combina el bullici i la vitalitat cultural d’una gran metròpoli com Nova York i alhora és assequible i amable al ciutadà. El seu centre conserva encara aquell ambient dels anys 20 que no per molt vist deixa d’impressionar. El millor: el concert de jazz al que vaig assistir (veure la foto) i les vistes de la ciutat de nit.