>Tot i la meva lluita per perfeccionar l’idioma, ja m’adono que això de tenir un accent perfecte és un empresa impossible—bé, m’hi hauria de passar quinze anys entre nadius, només parlant, escrivint i sentint anglès, i això, per ara, no entra dintre dels meus plans.

El que sí estic descobrint és l’atractiu que té pels americans parlar amb estrangers i quant els agrada que l’accent sigui imperfecte. Com que sóc conscient de les meves limitacions, sempre que ho veig oportú, demano als meus interlocutors que em facin les correccions oportunes, que les agraeixo i que no em senten malament, al contrari. En aquestes, més d’una vegada i quan hi ha prou confiança, insisteixo, però ja és la tercera o quarta vegada que com a resposta sento coses com “I like your cool Spanish accent!” o “Your English is so funny”. I, és clar, quan això t’ho diu una americana, la cosa encara té més gràcia.