>Divendres era 4 de juliol, festa federal als Estats Units per la commemoració de la Declaració d’Independència de les aleshores colònies britàniques el 1776. Avui, aquesta data va associada a tot el país a concerts, discursos polítics, barbacoes i focs d’artifici. Els de Washington són segurament uns dels més emblemàtics tant per ser la capital política com per l’ubicació on els fan esclatar: a la zona coneguda com a Mall, un gran rectangle verd amb un llac al mig al voltant del qual s’erigeixen museus, edificis governamentals i monuments com el dedicat a l’expresident Lincon, on vam anar a petar nosaltres.

Els focs havien de començar a un quart de 9 del vespre i ja ens havien recomanat que arribéssim amb més d’una hora d’antelació si volíem tenir un bon lloc. A dos quarts de set ja hi érem entre una multitud que feia hores que guardava lloc per coneguts, amics i saludats. Ens va costar suor i més d’una enganxada poder seure tots junts (érem 7).

Puntuals, els organitzadors vam encendre el llumí del primer coet que entre els aplaudiments del públic es va enlairar per sobre del monument a Washington per esclatar en una bombolla de color vermell que va deixar pas a uns blancs suaus que van desaparèixer silenciosos en la ja fosca tarda.

Durant vint-i-cinc minuts, un darrera l’altre, els focs van il·luminar el cel de Washington despertant l’admiració i alguns aplaudiments dels milers de persones que bocabadades seguien l’espectacle patriòtic del 4th of July, the Independence Day. Jo també vaig quedar parat.