>Dijous vaig sortir abans de la feina per seguir les semifinals de l’Eurocopa. A Washington hi ha un parell de bars però el més autèntic és el Lucky Bar. Vaig arribar amb 40 minuts de marge per tenir cadira i visibilitat a una de les pantalles més grans (n’hi ha una vintena). Quan faltaven dos minuts per l’inici del partit un paio calb amb un mini-disc penjat del coll i un micròfon professional va entrar al bar i, des d’un racó, es va posar a gravar l’ambient. No vaig resistir la temptació de preguntar-li i presentar-me com a periodista. Treballa per la National Public Radio, l’NPR (una mena de BBC americana en ràdio, molt professional i prestigiada). Venia a fer un reportatge de l’ambient. Ens vam canviar les targetes i vaig tornar al meu lloc.

A la mitja part em va venir a buscar i em va fer una entrevista de cinc minuts. Va preguntar-me com es vivia per un expatriat als Estats Units el futbol europeu, que em semblava Amèrica, etc. Alguna pregunta em va posar en un compromís perquè com li explico jo el meu sentiment català tot i ser allà seguint a la selecció espanyola. Vaig mirar de distingir entre Barcelona “the capital of Catalonia” i la resta de l’estat.

Aquesta nit m’ha enviat un mail dient-me que ho emetran diumenge a partir de les cinc de la tarda. Ho intentaré gravar.