[CAT] «Que Dios te bendiga, mi ‘amol’!»

Santo Domingo (RD). – La República Dominicana és un món que funciona al seu ritme, a un altre pas, al seu pas. Des que vaig arribar diumenge, he vist com aquí ningú s’estressa. De fet, crec que en els diccionaris que tenen, aquest concepte no deu estar inclòs.

Des de l’hotel he demanat diversos taxis aquests dies per moure’m per la ciutat. Com que sóc un turista, és recomanable demanar sempre el servei a una central; els que circulen pel carrer no són recomanables. “Te pueden robar o matar por nada… y si como, te violan”, em va dir textualment un dominicà. Lògicament cap de les tres alternatives m’interessa.

Amb els taxis oficials el repte és que et cobrin el preu adequat. Per ser estranger assumeixo que em cobraran més, el que no sabia era la picaresca de l’“uf, no tengo cambio señor”. El primer taxista que m’ho va fer es va emportar el doble del preu pactat (jo tenia pressa i poques ganes de perdre el temps). El segon, lògicament, ja no va colar. “Mira, si no tienes cambio no es mi problema”, li vaig dir contundent, tot proposant-li quedar en una hora al mateix lloc perquè em portés de tornada a l’hotel i pagar-li de cop els dos viatges. Us podeu creure que tot i esperar-lo mitja hora, no es va presentar? En arribar a l’hotel amb un altre taxi, vaig telefonar a la companyia per que l’avisessin que el seu import l’esperava a la recepció de l’hotel.

Tots els taxistes—i diria que els dominicans en general—són gent de pau i de prendre’s la vida amb filosofia. M’agrada preguntar-los sobre el país (a tot arreu, els taxistes són una font de l’opinió de la gent del poble, i parlar amb ells et pot donar una idea de com està l’ànim dels ciutadans). Tots amb els que he conversat pensen igual sobre els polítics: són uns corruptes, però ja ho sabem, i en les pròximes eleccions (16 de maig) votaré el menys dolent de tots (casualment la majoria pel president que opta a la reelecció).

Dues anècdotes que em van fer molta gràcia:

Una. Ahir, mentre anava a la universitat, vam aturar-nos en un semàfor a l’espera de tenir pas. El taxista, que portava la finestra baixada, va seguir amb la vista a una dominicana de corbes quasi perfectes (gairebé totes les donen estan molt ben dotades aquí) i sense immutar-se li va dir quan era a la vora del taxi:

— Que Dios te bendiga, mi amol (sic)… ¿Qué tengo que hacer para ser tu amigo?

La segona. El clima caribeny del país diria que obliga a viure sota l’atenuant de l’aire condicionat allò on siguis, especialment en les hores altes del dia. Un dels taxis no el tenia connectat i en fixar-me que sí tenia un botó amb el símbol A/C vaig demanar-li al conductor, de manera indirecta, si el podia activar:

— ¿Tiene aire acondicionado?
— Uyyyy señor, ahora està un poco malito… — que és el mateix que dir: no funciona.

Anuncios