>Sabeu que amb l’associació S.O.M.E (So Others Might Eat) estem duent a terme un projecte de fundraising (tècnicament és una recol·lecció de diners, però nosaltres hi hem incorporat la recollida de roba i la col·laboració amb ells en algunes de les seves activitats). Aquest matí, juntament amb una associació lúdica de barri ens hem sumat a un equip de voluntaris per construir un espai infantil a l’aire lliure—un playground (amb baixadors, gronxadors, torre de vigilància…).

En un espai de cent metres quadrats on només hi havia pedres i males herbes, hi hem aixecat un petit complex lúdic. Això, a qualsevol país europeu ho faria l’estat; aquí, ho fa el sector privat amb alguna ajuda pública.

El projecte estava liderat per les dues associacions que he mencionat, i hi col·laboraven empreses privades (una, posant altaveus i música per amenitzar la jornada; una altra, un conegut supermercat, proporcionant esmorzar i dinar per les més de 60 persones que érem; i una tercera, una constructora, facilitant eines per treballar el terreny i construir el complex).

L’organització ha fet samarretes per tots on es podia llegir: “jo he construït un playground”. També hi havia gorres i sortejos per comprar amb descompte al supermercat implicat.

En un descans, he comentat el meu punt de vista amb una de les noies de l’organització:

—Això a Europa ho fa l’estat.
—Allà—m’ha contestat—pagueu més impostos, aquí en paguem menys, però ho fem nosaltres.

I és que el model de societat a Amèrica és diferent. Començo a pensar que l’estat del benestar com el concebem a Europa ens ha malcriat.