Acabo de tornar de passar quatre dies a l’estat de Florida. Vaig marxar dimecres al vespre i vaig tornar ahir a la nit. Teníem el vol i un cotxe llogat, la resta anava a càrrec de la improvisació, que, com sempre és la millor aliada en aquests casos.

Després d’aterrar a Fort Lauderdale, el segon aeroport de l’estat (el que hi ha a Miami sempre és més car), van anar a un hotelet senzill a passar la primera nit. L’endemà vam conduir fins a Key West, el punt més al sud dels Estats Units. Key West és una petita illa que forma part d’un arxipèlag units per una carretera de llargs i impressionants ponts obra de l’enginyeria civil.

S’hi respira un relaxant ambient colonial, turístic i semi-paradisíac. Com en tot, els americans saben fer negoci amb les foteses més inesperades i no hi ha cantonada o carrer que no sigui ple de botigues o bars on relaxar-se i fer una bona cerveseta a l’aire lliure.

Key West és conegut també perquè el famós escriptor Ernest Hemingway el va triar per retirar-se a escriure (crec, però, que avui ja no trobaria la pau que aleshores tant apreciava). També és conegut per estar més a prop de l’Havana que de Miami, que per la mentalitat americana és dir molt (aquests dies he intentat imaginar-me a la gent d’aquesta zona durant la crisi del míssils de Cuba en l’època més difícil de la Guerra Freda). A la foto podeu veure el maó on tots el turistes paren per emportar-se la prova de que ells també hi van ser. Jo no vaig ser una excepció.

A Miami i hem passat un parell de nits. Us he de dir, però, que m’ha decebut una mica. Miami Beach és un lloc extremadament turístic, i com en tots, hi abunden platges, bars i tendes de les marques més comercials imaginables. El que sí paga la pena és la fauna que hi circula. Només per això, ja cal anar-hi.