>La història dels EE.UU.

>Els nord-americans frisen per tenir una història pròpia. La independència dels EUA de les colònies europees data del 1783 amb la signatura del Tractat de París entre Gran Bretanya, França, Espanya i Estats Units. D’això no en fa ni 360 anys. Des d’aleshores, qualsevol excusa és bona per protegir, preservar o commemorar algun fet, batalla, signatura, llei o discurs.

Ahir diumenge, de tornada a Washington, vam decidir parar a dinar al Parc Històric Nacional del Harpers Ferry. Va ser reconegut durant els anys 60 com a històric “no per un fet o data, sinó perquè van passar moltes coses i gent que han influït en el decurs de la nostra nació”, diu el fulletó que et guia. Fins aquí tot pot ser, però dels fets extraordinaris a que fa referència el parc (que està situat en un indret natural inigualable, això sí) són:

-exitosa interconnexió d’un intercanviador de ferrocarril
-l’arribada del primer tren americà
-el primer al·legat contra l’esclavitud
-l’educació dels primers ex esclaus negres

Què voleu que us digui. Home, sí, són fets importants—especialment els dos últims—però tan com per crear un parc històric nacional, no. A més, al lloc en qüestió només hi trobareu un parell de carrers amb cases de finals del segle XVIII plenes d’objectes que els meus avis també tenien a les golfes (això sí, totes ben ordenadetes i amb el seu cartellet explicatiu).

La vertadera història dels Estats Units és la història dels índis, o dels native americans, com els hi diuen aquí. I són als que van exterminar els colonitzadors europeus quan van arribar a Nord Amèrica. Vaja, com si fos un presagi del que durant els últims 360 anys han volgut fer els nord-americans allà on han anat per imposar la seva manera de veure el món. ¿I si es dediquessin a estudiar la seva vertadera història? Potser no volen perquè encara descobriríem més barbaritats de les que ja sabem.

Anuncios