>Avui la Secretaria d’Estat nord-americana, Condoleezza Rice ha estat a Georgetown. Ha vingut ha parlar de política exterior. Ha pronunciat un discurs amb una oratòria brillant, però sense gran contingut (no en trauria un gran titular). En aquest comentari, però, no vull fixar-me en el què ha dit, ni en com ho ha dit; vull parlar d’ella.
Condoleezza Rice és una self-made woman. D’origen humil i cap brillant, va ser professora de ciències i música a Albama, d’on és natural. Va fer el seu màster en Relacions Internacionals. La seva carrera és espectacular: a l’alta administració americana hi entra com a assessora de George Bush pare, i després d’ocupar diversos càrrecs amb ell i després amb el seu fill—l’actual president—és nomenada Secretaria d’Estat. És una experta en l’Europa de l’Est i Rússia (va viure la guerra freda mentre estudiava). Avui a la universitat m’he quedat meravellat de la seva elegància. És una diplomàtica d’alçada. De formes cuidades i aspecte elegant, té una educació exquisida. I vesteix amb una classe difícil de trobar arreu. És, sense dubte, una de les cares més amables i prestigioses de l’administració Bush.
M’agrades Condoleezza!
>»M’agrades Condoleezza»?Ens hem de començar a preocupar o què?Per cert, no acabo d’entendre com passa de donar classes de música a Alabama, can Conguito, a ser assessora del president dels Estats Units.Amb amor.