Llegeixo a la portada del NY Times la detenció de fa uns dies a Barcelona d’una xarxa de terroristes islàmics. La informació remet a les pàgines centrals on amb gran profusió de detalls expliquen l’operació (Terror Threat From Pakistan Said to Expand). És com si estigués llegint La Vanguardia.

Aquesta setmana he tingut l’oportunitat d’escoltar a un diputat espanyol que va ser convidat per la universitat a explicar els reptes de la seguretat al segle XXI. Gustavo de Arístegui és diplomàtic. El seu pare va ser assassinat al Liban. Ell és membre de la Comissió d’Exteriors del Congrés i un expert. Alguns punts de la seva xerrada:

-Els radicals són una minoria al món, però amb un atemptat per petit que sigui no només maten o fereixen els directament afectats; també callen les veus dels moderats islamistes que són molts i més, a més de periodistes, escriptors, poetes…

-Estar en contra d’aquesta minoria és sinònim (per ells) d’un dels pecats capitals del Coran, l’apostasia (bé, del Coran i d’altres religions). Així, quan et negues a una col·laboració amb ells, ets titllat d’apòstata. Les conseqüències van des de la possibilitat de ser assassinat (matar a un apòstata és un benefici en el teu haber com a creient), fins al boicot o marginació del teu negoci, família, fills…

-Europa i els països desenvolupats han de parar atenció al reclutament de terroristes. Fenomen: a França el fracàs del procés d’integració arriba amb la segona generació; joves que han nascut i viscut a França sempre, que són francesos però que el país no els reconeix i els margina. Aquests joves, que no veuen Algèria o Marroc que la seva pàtria d’origen, també troben lloc en l’actual; i aquesta frustració els fa objectius fàcils per les xarxes de reclutament que atien el seu odi contra els que no els volen (França), i els recorden que Algèria o Marroc són entelèquies colonials d’origen europeu.

A Espanya, aquesta frustració arriba amb la primera generació: joves que venen animats per altres, a la recerca d’una vida millor però que no la troben. Arístegui, en la línea oficial del PP va insistir en el gran error que ha suposat la legalització massiva d’immigrants.

¿Solucions? No en va donar.