Hillary Clinton ha guanyat a California, Nova York o Nova Jersey. Són tres dels nou estat en els que la dóna de l’expresident americà ha quedat primera en el Superdimarts d’aquesta setmana als Estats Units. Barack Obama, l’altre candidat, ha aconseguit, però, més delegats que ella i més victòries (dels 22 estats on hi havia primàries o caucus demòcrates, el senador negre ha guanyat a 13). El titular doncs podria ser “Hillary guanya en menys estats però importants i Obama en més estats i aguanta”. Fins aquí res de nou perquè era el que tothom esperava. El que és interessant és veure què ha passat a alguns estats i com han reaccionat els dos candidats:

Califòrnia és l’estat més important perquè és el més poblat del país. Hillary ha rebut àmpliament el vot hispà tot i que dilluns el primer diari en espanyol dels Estats Units, La Opinión (que s’edita a Los Angeles), va demanar el vot per Obama. Garrotada pel diari i per Obama!

A Massachusetts, on un dels seus senador més il·lustres, Ted Kennedy, va demanar el suport per Obama, ha guanyat Clinton. Garrotada pels Kennedy!

Els estats dels sud han votat àmpliament per Obama, un candidat que tot i no esmentar mai la carta racial, la juga amb habilitat entre els afroamericans del sud. Garrotada per Clinton!

El nord és més WASP (white anglosaxon protestant) i Clinton és “dels seus”. És una dona, d’acord, però de família benestant, de classe dirigent i amb sentit de la realitat, de la seva, és clar: la de l’aristocràcia americana, blanca, amb propietats i bones connexions amb el poder de Washington, siguin del color que siguin. Garrotada per Obama!

I un altre cas interessant: Utah, conservador com cap, ha estimat Obama en aquestes primàries. No perquè sigui negre, no! Sinó perquè l’altre candidata és una dóna. Garrotada per Clinton!

Així, entre garrotades, la batalla continua. Els dos necessiten més diners i ho pensen donar tot. Barack Obama i Hillary Clinton es veuen guanyadors, tot i que saben que necessitaran fins l’últim vot possible en aquestes primàries. Els dos candidats es respecten i es tenen por perquè saben que l’altre és una amenaça real. Potser per això, els dos avui s’han felicitat i han reconegut públicament que “l’altre” és un gran candidat; segurament per mobilitzar fins l’últim vot.

Ja vaig dir que el meu candidat és Obama, perquè trenca amb el sistema. Crec però, que jugar contra el sistema és molt arriscat i altres que ho van fer no van acabar massa bé. John F. Kennedy també era un senador amb màgia, amb la mateixa màgia d’Obama.