Jo no tinc ni idea de bàsquet. De fet, mai he seguit un partit sencer, i la única vegada que he estat en un estadi de bàsquet com a seguidor va ser en una campanya electoral: Pujol havia de fer un míting a Girona amb seguidors i simpatitzants de Convergència i Unió i abans va decidir anar a la llotja de l’estadi de Girona. La premsa que el seguia també hi era, i jo entre ells.
Ahir, diumenge, el periodisme em va tornar a portar a un estadi de bàsquet, en aquest cas el dels Washington Wizards. Jugaven contra els Lakers i Pau Gassol feia la seva presentació oficial com a nou jugador. La ràdio per la que treballa m’hi va acreditar i vaig assistir a la roda de premsa. Hi havia molta expectació. Més de quaranta periodistes, la majoria espanyols i catalans; però també mitjans americans com el Washington Post, Associated Press o Los Angeles Times.
La roda va durar deu minuts. Gassol va començar parlant en català (a preguntes del periodista de Catalunya Ràdio), després en castellà, i finalment en anglès. Amb absoluta normalitat; com ha de ser!
Després vaig fer les meves cròniques per la ràdio i en sortir em vaig passejar per la pista, on alguns jugadors ja s’escalfaven (a la foto, els dels Lakers). L’NBA és un gran negoci. Te n’adones només entrar a una pavelló: els americans li saben treure profit a tot. Fins i tot dos globus aerostàtics teledirigits donaven tombs al gran marcador central amb publicitat d’una asseguradora.
Crec que m’hauré d’aficionar a això del bàsquet.
>gran cronica nen. es nota que no tens ni papa de basket (phillip Jackson????) pero te’n vas sortir be! we are sooo proud of you! ld