Pau Gassol ha fitxat pels Angeles Lakers. Després de més de sis anys als Grizzlies de Memphis, Gassol ha entrat a un dels grans equips de l’NBA. Els Angeles Lakers és un equip mític. Entre els seves actuals estrelles destaca un tal Kobe Brian.

Jo no tinc ni idea de bàsquet. De fet, mai he seguit un partit sencer, i la única vegada que he estat en un estadi de bàsquet com a seguidor va ser en una campanya electoral: Pujol havia de fer un míting a Girona amb seguidors i simpatitzants de Convergència i Unió i abans va decidir anar a la llotja de l’estadi de Girona. La premsa que el seguia també hi era, i jo entre ells.

Ahir, diumenge, el periodisme em va tornar a portar a un estadi de bàsquet, en aquest cas el dels Washington Wizards. Jugaven contra els Lakers i Pau Gassol feia la seva presentació oficial com a nou jugador. La ràdio per la que treballa m’hi va acreditar i vaig assistir a la roda de premsa. Hi havia molta expectació. Més de quaranta periodistes, la majoria espanyols i catalans; però també mitjans americans com el Washington Post, Associated Press o Los Angeles Times.

La roda va durar deu minuts. Gassol va començar parlant en català (a preguntes del periodista de Catalunya Ràdio), després en castellà, i finalment en anglès. Amb absoluta normalitat; com ha de ser!

Després vaig fer les meves cròniques per la ràdio i en sortir em vaig passejar per la pista, on alguns jugadors ja s’escalfaven (a la foto, els dels Lakers). L’NBA és un gran negoci. Te n’adones només entrar a una pavelló: els americans li saben treure profit a tot. Fins i tot dos globus aerostàtics teledirigits donaven tombs al gran marcador central amb publicitat d’una asseguradora.

Crec que m’hauré d’aficionar a això del bàsquet.