>Dilluns és festa als Estats Units. Celebren el dia de Martin Luther King, el líder negre que va lluitar per la igualtat entre negres i blancs als anys 60. El seu famós discurs, “I have a dream” (tinc un somni), és encara avui un recurs habitual entre oradors. El va pronunciar el 1963 durant la marxa de Washington per la llibertat i els drets dels treballadors. Llegint-lo, però, crec que en alguns aspectes el seu somni és encara un somni perquè la societat americana és extremadament classista. Porto menys de cinc mesos a Washington i tinc clar que els americans blancs encara miren per sobre de l’ombro als afroamericans i als llatins.

“I say to you today, my friends, that even though we face the difficulties of today and tomorrow. I still have a dream. It is a dream deeply rooted in the American dream.I have a dream that one day this nation will rise up and live out the true meaning of its creed. We hold these truths to be self-evident that all men are created equal.”

Precisament ara que arriba aquesta data, la figura de Martin Luther King ha estat d’actualitat perquè Hillary Clinton, per guanyar-se el vot dels afroamericans en la cursa per la nominació demòcrata va dir que “el somni de King no va ser possible fins que Jonhson (president demòcrata) va arribar a la casa blanca”. A Barack Obama no li va faltar ni un minut per acusar-la de menystenir la feina de King com a líder, atribuint-li a un president blanc els èxits del moviment per la igualtat de drets. Vaja que, en comptes de parlar d’economia, sanitat o política exterior, els candidats a la presidència dels Estats Units es dediquen a reinterpretar la història tirant-se els plats pel cap.

Us recorda a algun altre país?