S’apropa el Nadal, i si hi ha algun lloc del món on la gent es torna literalment boja comprant és aquí, als Estats Units. Avui, dissabte, he anat a fer un vol. No hi havia tenda o grans magatzems que no estiguessin a rebentar, amb cues per tot arreu—per pagar, pels emprovadors… i en algunes tendes, fins i tot, fer accedir a les botigues! Comprar així és un infern. Potser per això m’agrada anar sol a comprar. Vas a la teva, no has d’esperar a ningú i, amb una mica d’habilitat, et saltes del cues.

Un altre cosa que crida l’atenció són els preus. Tot és més econòmic que a Europa, en general. Imagino que sempre hi haurà excepcions, però pel que jo consumeixo—roba, sabates, estris per a us personal…—, us asseguro que els preus paguen la pena. Tinc la teoria que el volum de compres és tan alt en aquest país, que és per això que les empreses es poden permetre el luxe de rebaixar preus i fer una promoció darrera l’altre—quan no, simultànies.

A més, pels europeus, la debilitat del dolar és una benedicció de Déu. Ahir un euro valia $1,46US.