En el post anterior us vaig mencionar dues ciutat del meu viatge a Carolina del Sud. La més impressionant és Charleston. Està situada a la costa. És una ciutat d’origen colonial, i el seu centre històric conserva l’estil de l’època. Tot i que inicialment va ser fundada per colons anglesos (1670), de seguida va acollir ciutadans de diverses ètnies i religions. La població és majoritàriament negra, i bona prova la vam tenir quan una nit vam sortir a fer una copa i, a l’atzar vam triar un bar qualsevol.

El Daiquiri Island és un local gran, amb taules i cadires per seure, alguna màquina escurabutxaques, diversos televisors oferint tot tipus d’esports, i poca llum. Després de demanar, ens vam seure a xerrar. Al pocs minuts, algun va comentar que feia estona que la resta de clients ens miraven amb massa atenció, com si comentessin entre ells la nostra presència. En aixecar el cap i fer una ullada, vam descobrir que érem els únics blancs de l’establiment. No ens va importar massa, la veritat, i també és cert que ningú ens va incomodar, però sí que recordo la impressió que et provoca adonar-te’n.