La Fundació Meridian és una institució sense ànim de lucre que promou l’intercanvi cultural. Entre els molts programes que financen, n’hi ha un que demana a alumnes estrangers que estudien a Washington com jo un parell d’hores per anar de convidat a una escola i explicar els seus països d’origen durant 45 minuts. Al final, contestes preguntes. Quan vaig veure la proposta em va sembla una gran idea que m’enriquiria tant o més a mi que als mateixos alumnes.
Així, durant el temps del lunch de divendres, vaig anar amb dues noies de la Fundació a l’escola Saint Paul a descriure Espanya posant l’accent en la diversitat cultural del país, i en la singularitat catalana, és clar. La senyera, el Barça, la sardana, els calçots, el pa amb tomàquet o la nostra llengua van ser alguns dels temes que vaig explicar.
A la fundació els va agradar la presentació i m’han demanat si puc fer-ne més. Tot sigui perquè ens coneguin millor arreu del mon.
Per cert, amb els calçots em vaig limitar a dir que són “a kind of onions…”. El meu anglès no dóna encara per més.
>asi me gusta tito, que defensis la terra sempre… que circulii
>m’auras de fitxar a mi perque els hi ensenyi a cuinar….
>They are onions, actually! Well done.
>Cullons! Lo de les sardanes no era necessari!!!!
>Amic Montecrist,La veritat és que no ho tenia previst, però una de les professores em va demanar un ball tradicional i, és clar, abans que «la jota» o un «chotis», els havia d’explicar la sardana, no?»La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan» (Joan Maragall)George