Washington és una ciutat enjardinada. Dissenyada per Pierre Charles L’Enfant per impressionar els europeus al segle XVIII, té grans avingudes i espais verds arreu. La zona més coneguda és la del mall, entre el monument a Lincon i la biblioteca del Congrés: una zona de museus i edificis governamentals entre els quals s’hi troba la Casa Blanca. En un dels museus hi ha el “jardí de l’escultura” (no sé perquè li diuen en singular perquè n’hi ha una pila…). L’altre dia hi havia concert de jazz i m’hi vaig apuntar amb uns amics. Varem estar més de tres hores a sobre la gespa, fent petar la xerrada. Va ser una tarda fantàstica.
És cert que la cultura americana o t’agrada o la detestes, però aquestes coses que et fan gaudir de la vida paguen la pena!
>George, és completament cert el tema de les barbacoes, jo pensava que era cosa només de les pelis però al càmping de Rejiavik, a Islàndia, hi havia una barbacoa al centre de la zona de taules per menjar i no vaig veure fer-la servir a ningú més que als americans. Són els amos.
>Susie, i el millor de tot es el tamany de les hamburgueses. Mes grans, impossible!