Amèrica és un país de cues. En fan per qualsevol motiu. Per comprar un tiquet a la finestreta del metro, per pagar a una caixa, per esperar a l’autobús, per demanar taxis, per entrar a un cafè, per accedir a una conferència… El més sorprenen és que les fan en rigorós ordre d’arribada i en fila índia (de un, per entendre’ns). Em treu de polleguera aquesta rigidesa. Ves si no seria més senzill demanar tanda (en un establiment) o simplement esperar tot xerrant amb els teus acompanyants tranquil·lament a que obrin les portes, arribi l’autobús, o ens demanin què volem. Sempre que puc, passo de les cues. Ho sento però no les suporto.

La que més m’emprenya és la de l’autobús al matí. Georgetown no té parada de metro a la vora així que la universitat té un servei d’autobusos que constantment van i tornen a dos punts ben comunicats de la ciutat: Dupond Circle i Rosslyn. Dupond Circle és a dos minuts a peu de la residència, i cada matí, quan arribo, em trobo la mateixa imatge (vegeu la foto, és d’aquest matí; al fons hi ha l’autobús).

Us imagineu aquestes cues a Barcelona? Només les he vist per demanar taxí a la plaça Catalunya i tots són turistes.