>Let’s go change the world!

>

El 2008 és un any electoral als Estats Units. El procés d’elecció del president és molt complex i molt més participatiu que el que tenim a casa nostra. Quan encara falta un any per les eleccions els precandidats dels dos grans partits fa mesos que estan en campanya. Barak Obama és un senador carismàtic que, segons les enquestes, pot ser escollit presidenciable pels Demòcrates (el que podríem assimilar als socialdemòcrates a Europa). Avui se l’esperava a Washington i no m’ho he volgut perdre. Amb dos companys de la residència ens hem apropat al centre i hem fet cua per entrar al recinte (a l’aire lliure) i ser ben a la vora de l’escenari.
Mentre la gent anava arribant, pels altaveus sonaven clàssics contemporanis del millor rock americà com Bruce Springsteen, i l’organització feia temps repartint cartells amb l’eslògan “Obama’08” i la pàgina web del candidat. De sobte, la música ha deixat de sentir-se i una veu radiofònica ha trencat el silenci expectant del públic cridant:
—Ladies and gentlemen, senator Barak Obama!!
El públic ha embogit literalment i per un dels extrems de l’escenari ha aparegut el personatge en mànigues de camisa, arremangat, amb el nus flux de la corbata i el coll de la camisa desbotonat. Tres minuts després el presentador ha fet quatre pinzellades del candidat i li ha cedit la paraula. Ha parlat durant mitja hora, interpel·lant a la gent, ficant-se-la a la butxaca, dient el que volien sentir, combinat anècdotes de la “gent humil d’aquest país” amb reptes de política exterior (en alguns casos amb frases tan poc consistents com “jo vull el millor pels americans”, “jo crec en la gent” o “Amèrica és un país de la gent”).
Me he mirat tot com un espectador de teatre, recordant i comparant els temps en que, fent de periodista, seguia a candidats en campanyes catalanes. Obama a Catalunya hauria estat titllat immediatament de polític naïf; però aquí agrada i convenç. Crec, malgrat tot, que és el millor candidat que hi ha ara mateix en la cursa electoral.
En els seus silencis, la gent aprofitava per cridar alguna cosa com ara: “Yeeeesss!” o “Yeaah!”. Jo, que era a la vora, no me n’he pogut estar i he contribuït a la interacció amb un “We believe in you!” que algú, al meu darrera ha reforçat amb un “Yes, we believe!”.
Al final, en veu més baixa ha explicat una història de quan va començar a ser senador i, apujant el to de veu, l’ha acabat cridant a la gent “Let’s go change the world! Thank you!”.
Un show per viure’l, la veritat.
Anuncios

Un comentario en “>Let’s go change the world!

  1. >Demòcrates americans = socialdemòcrates europeus?Jo crec que els Demòcrates americans (en general) estan a la dreta de la socialdemocràcia europea, no?Interessant aquest Obama, però m’agrada la Hillary.

Los comentarios están cerrados.