>Als americans els encanten les xifres i els percentatges. Al web oficial de l’Administració Federal s’hi poden trobar tot tipus d’estadístiques que periòdicament van renovant. M’hi he fixat en la que diu que al país un 10,7 per cent de la població parla espanyol (any 2000). Em sorprèn que només un de cada deu nord-americans parli castellà. Segurament aquesta estadística es refereix només als ciutadans amb passaport dels Estats Units perquè el percentatge de gent que parla l’espanyol al carrer és infinitament superior, més en els estats del sud (a Texas, per exemple, és més normal viure en espanyol que en anglès).

Al país hi ha molta immigració (no sé si molta il·legal; imagino que també). La majoria són hispans que treballen en el sector serveis. L’únic objectiu que tenen és treballar per guanyar molta ‘plata’. Cada mes l’envien al seu país per evitar que els ‘gringos’ se la quedin si em passa res (sic), com em va dir l’Alfredo, un dels treballadors de la residència que es dedica al manteniment de les instal·lacions. Als hispans no els agraden els americans, de fet la majoria els detesten però saben que treballar aquí durant uns anys els permetrà tornar als seus països en condicions molt confortables. L’Alfredo vol construir una casa per viure-hi i muntar el seu propi negoci. És el seu particular somni americà, malgrat no li agradi definir-ho així.

Als espanyols se’ls considera europeus (una distinció classista que ens beneficia, sigui dit de passada tot i sentir-me català). Pel fet de parlar castellà tens més oportunitats de treball, perquè els americans dels Estats Units, tot i ser racistes saben que la població hispana és un negoci que els interessa mantenir i per això, malgrat els hi cogui, s’hi adrecen a ells amb publicitat, productes o mitjans de comunicació en espanyol.

No s’aguanten però es necessiten.